El Consell d'Administració de l'Institut Català de la Salut se sotmet a la voluntat del conseller i inicia l'esmicolament de l'empresa pública
CCOO va votar novament en contra de la creació d’un consorci sanitari a Lleida, que inicia el procés de fragmentació de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquesta vegada la votació es va produir al Consell d’Administració de l’ICS.
El Govern va encarregar al Servei Català de la Salut unificar en un únic ens de gestió tots els serveis sanitaris públics de Lleida, incorporant a aquest ens l’Institut de Recerca Biomèdica, que té participació majoritària de l’ICS. En l’actualitat dues empreses, l’ICS i Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), gestionen la sanitat pública lleidatana. La decisió del Servei Català de la Salut, acceptada submisament pel Consell d’Administració de l’ICS, suprimeix GSS i incorpora al nou consorci a l'SCS, a l’Institut de Recerca Biomèdica i a la Universitat de Lleida, que no són prestadors de serveis sanitaris. La Universitat de Lleida no estava previst a l’Acord de Govern que s’incorporés al nou ens de gestió.
D’aquesta manera, el Govern, després de crear diverses empreses públiques, instituts i entitats per fer funcions diverses, que al seu torn creen d’altres, fa que tots aquests ens diversos formin un consorci; un embolic que no té cap justificació i que només serveix per crear nous ens amb els corresponents consells d’administració i òrgans de direcció, que fan més gran i ineficient l’estructura administrativa del país.
En aquest sentit, cal destacar que el Govern va encarregar unificar en un sol ens públic de gestió els centres sanitaris públics de Lleida. Doncs bé, de totes les entitats que formaran el Consorci, l’única que per la seva naturalesa es dedica a la gestió sanitària és l’ICS, la qual cosa justifica la postura de CCOO: ¿qui millor per gestionar de manera unificada la sanitat pública a Lleida que l’empresa pública que ja en gestiona la major part i ho fa amb uns bons resultats de salut i d’eficiència econòmica?
A més, en els estatuts del nou consorci, malgrat que al Parlament es va dir que seria un ens totalment públic, es preveu la possibilitat que s’incorporin entitats privades.
El model sanitari català es caracteritza per l’existència d’una xarxa sanitària pública (SISCAT) amb una gran varietat de proveïdors, amb molta diversitat de formes de gestió: empreses privades amb o sense ànim de lucre, empreses públiques i consorcis. A més es contracta activitat amb altres centres privats que no formen part del SISCAT. Els diferents governs sempre han valorat positivament aquest model pels suposats avantatges de disposar d’una àmplia diversitat de proveïdors, amb els quals, es deia, s’introduïa un cert grau de competència. Amb la crisi i la reducció continuada dels pressupostos hem vist que aquest model amagava una versió sofisticada del “capitalismo castizo”, basat en la captura de rendes i la proximitat al poder.
.jpg)
